Medi ambient i treball decent
El món del treball i la producció estan íntimament lligats a la degradació i/o la protecció del medi ambient.
“La meitat de les famílies treballadores han experimentat l’atur o una reducció de la jornada laboral en els últims dos anys, mentre que 1.200 milions de persones subsisteixen encara en la més extrema pobresa. Els drets fonamentals a tenir una representació sindical i a la negociació col·lectiva estan veient-se amenaçats a molts països i sent objecte d'atacs directes en uns altres. Els ocupadors intenten fins i tot soscavar el dret de vaga, posant en dubte dècades de reconeixement legal d'aquest dret fonamental en l’OIT.
Són massa els governs que no protegeixen als treballadors avui dia, i que no aconsegueixen construir un futur sostenible per a les futures generacions. Catàstrofes meteorològiques ocasionades pel canvi climàtic estan ja cobrant-se vides i arruïnant mitjans de subsistència, no obstant això els líders polítics no han sigut capaços de reunir el coratge necessari per a aconseguir un acord sobre el clima. No hi haurà ocupacions en un planeta mort, però si els governs prengueren mesures per a reduir la contaminació de les emissions de carboni i per a equipar les comunitats i les indústries per al desafiament climàtic que ens espera, podrien crear-se molts llocs de treball.
El model econòmic global dominant està destruint ocupació i devastant el planeta. Això afebleix la democràcia i soscava la justícia per a tots. El moviment sindical internacional és la força més potent capaç de defensar la democràcia i lluitar per la justícia i un futur sostenible.
Resposta de la CSI a les conclusions de la Cimera del Clima a París de 2015
L'Acord de París reconeix la realitat de l'amenaça climàtica, però ens deixa solament a l'estacada.
El canvi climàtic ja està destruint la vida i els mitjans de subsistència de més de 2,6 milions de persones desplaçades per fenòmens meteorològics extrems i els canvis en les estacions. Aquesta situació encara empitjorarà.
Les decisions de París reconeixen els reptes que hi ha i fan avançar les mesures a escala mundial, però tot i que les conclusions de la Cimera esmenten com a objectiu no superar un límit d'1,5 graus, la capacitat per a impulsar l'ambició en l'escala requerida per a estabilitzar el planeta segueix pendent i es deixa a les generacions futures.
El 90% de la població del món desitja que es prenguen mesures en relació amb el clima. Els sindicats, la societat civil, les empreses responsables i els inversors es van unir per a demanar un objectiu ambiciós a llarg termini que limite l'augment de la temperatura a 1,5 graus, amb un mecanisme de revisió contundent que ho faça possible. Les economies en desenvolupament van sol·licitar el finançament promés per a ajudar en el procés de mitigació i adaptació. Es va demanar a tots els governs que es respecten els drets humans i una transició justa per als treballadors i les seues comunitats.
Els assoliments de París es veuen compromesos per aquells països que anteposen la protecció dels seus interessos nacionals immediats a tenir un planeta sostenible i un futur comú.
La CSI havia establit 3 línies superiors per a la Cimera.
1. Major ambició i adonar-se del potencial de les mesures climàtiques quant a l'ocupació
Encara quan els governs es van comprometre a conservar la temperatura molt per sota d'una evolució de 2 graus i es va esmentar 1,5°C com a objectiu ideal, la realització d'aquest compromís requereix major ambició abans de 2020 i la revisió de cada objectiu nacional (i no solament una avaluació col·lectiva) abans que l'Acord entre en vigor en l’any 2020 – PROPOSTA INSUFICIENT.
2. Complir amb el finançament promés per al clima i donar suport als més vulnerables
S'han posat sobre la taula 100 mil milions de dòlars nord-americans anuals amb el compromís d'equilibrar l'adaptació i la reducció de les emissions, però al marge de l'Acord de París. Aquest és un preu a pagar molt baix per a salvar la població. ÉS DÈBIL.
3. Comprometre's a assegurar una transició justa per als treballadors i les seues comunitats
Ens enfrontem a la transformació industrial més gran i més ràpida de la història. Encara quan s'han inclòs en el preàmbul una transició justa per als treballadors i el respecte dels drets humans, un nombre massa important de governs es van negar a comprometre's amb tots dos principis en les seccions operatives - UN PRIMER PAS QUE CALDRÀ CONTINUAR.
Sharan Burrow afirma: “La carrera per a estabilitzar el clima ha començat però, tràgicament, molts governs encara manquen d'ambició per a assegurar la supervivència dels seus pobles.
No obstant això, les organitzacions sindicals sabien que la ruta no acabava a París, sinó que passava per París, i la nostra determinació per a gestionar una transició justa davant la major i més ràpida transformació industrial en la història humana és més forta que mai”.
Després de la COP, les organitzacions sindicals exigiran dels seus governs i ocupadors un diàleg encaminat a concretar un pla nacional per a la reducció del carboni, per l'energia neta i l'ocupació. Un pla que incloga el compromís de garantir una transició justa per a tots.
La justícia climàtica ens obliga a no deixar a ningú arrere en la que avui s'ha convertit en una carrera contra el temps.