Estem vivint en un context de marcada crisi econòmica del qual, podem eixir amb una derrota del que és col·lectiu davant de l'individualisme, reflex social que pot també donar-se entre el col·lectiu de treballadors/es i que pot tenir conseqüències greus en el foment de la convivència entre treballadors/es nacionals i estrangers/es.
Aquest apartat està per tant justificat sobre la base del reflex social exposat en el paràgraf anterior. Sobre aquesta premissa articulem l'elaboració de l'apartat de migracions de la pàgina enfocat en el context global que denunciem per com ens afecta com a treballadors i treballadores.
Dotarem de contingut aquest apartat mitjançant notícies, campanyes o denúncies de la situació de la població migrant al món, fent especial recalcament en la seua condició de treballadors i treballadores.
Els treballadors i les treballadores migrants figuren entre els grups més perjudicats per les recessions econòmiques, en part perquè, sovint, es troben empleats en sectors com la construcció o el turisme, que són els que tendeixen a resultar afectats en primer lloc.
Són objecte a més d'una major discriminació en períodes de dificultat i, encara que escassegen les dades sobre aquest tema, la crisi actual no sembla constituir una excepció. "En èpoques d'inseguretat econòmica, els migrants sempre semblen figurar entre els primers a ser acusats, i aquesta crisi no és diferent", assenyala Patrick Taran, especialista sènior del Programa de migracions internacionals de l’OIT.
Pot ser que les dades no abunden, però incidents greus no falten precisament. Entre els exemples més destacats figuren els atacs comesos contra treballadors migrants a Sud-àfrica en l’any 2008, en els quals 60 migrants estrangers van ser assassinats, i prop de 10.000 van quedar sense llar i, d'altra banda els atacs dirigits contra treballadors migrants en Rosarno, Itàlia, en els quals dos dies de disturbis van deixar 53 lesionats en aquest col·lectiu, i van acabar amb 1.000 migrants enviats a centres de deportació.
Tot això converteix la situació en un problema que ha d'abordar-se amb summa urgència per fer retrocedir aquesta creixent ona d'actuacions. Taran recomana el reforç en l'aplicació i el compliment de les lleis contra la discriminació que, en la seua opinió, ja són adequades en la majoria dels països.
En qualsevol cas, aquestes mesures no seran suficients per si soles, i Taran incideix en la necessitat d'adoptar un plantejament global respecte al problema que comprenga una millora de les condicions de treball, no solament dels treballadors migrants, sinó també de la mà d'obra nacional vulnerable als països en què s'utilitza les persones migrants.
Una de les acusacions més freqüents que es dirigeix contra els treballadors i les treballadores migrants és que accepten ocupacions a canvi de salaris inferiors, i donen lloc a la desintegració de les prestacions i de les condicions laborals en el país d'acolliment. De nou en aquest cas, la falta de dades contrastades sobre aquest tema dificulta l'argumentació d'aquesta qüestió amb claredat, encara així aquesta premissa té suport.
Per a Claire Courteille, directora del Departament d'Igualtat de la Confederació Sindical Internacional (CSI), per afrontar problemes que es poden generar per la immigració en relació al dúmping salarial ens hauríem de centrar en la manera en què els ocupadors tracten als treballadors migrants. "La nostra postura és que si algú treballa ací, ha de tenir dret a totes les prestacions de la seguretat social, a la mateixa normativa en matèria de salut i seguretat, als mateixos salaris, i al fet que se li reconega el seu dret a sindicar-se. El principi d'igualtat de tracte als treballadors migrants ha de constituir la pedra angular de tota política de migració", afirma Courteille.
Courteille destaca a més que un avantatge addicional de la política basada en la igualtat de tracte serà la reducció de l'explotació i la tracta de persones. Creu que una altra forma d'abordar la discriminació consisteix a posar l'accent en la contribució positiva que realitzen les persones immigrants. "Els treballadors migrants aporten molt més que una mà d'obra poc qualificada", afirma. "Constitueixen a més una font d'impuls empresarial i qualificacions".
La conclusió és que hi ha interessos en conflicte en les economies nacionals. La situació pot resumir-se de la manera següent: unes empreses que desitgen o personal amb qualificacions superiors o mà d’obra escassament qualificada i a baix preu; una població activa nacional que desitja protegir-se davant de la progressiva informalització del "dúmping social"; i uns governs que tendeixen a situar-se entre dues voreres, apropant-se a una o altra d’acord amb la seua agenda política. Combatre la discriminació mitjançant el reforç de mesures de lluita contra aquesta identificades en les conferències de les Nacions Unides, per exemple, o vetllant pel compliment de lleis ja promulgades, sense reconéixer el repte que planteja la immigració per a certs segments de les economies nacionals, facilita la tasca de demagogs que se serveixen de certa sensació de greuge de la població per promoure els seus interessos.