Aproximació a una definició de globalització
Creiem que la globalització podria ser una oportunitat per al desenvolupament humà. Ara bé, una globalització ben diferent de la neoliberal, que sobretot tinga en compte les necessitats humanes.
El discurs oficial assenyala la globalització com un procés irreversible, no obstant això tal com assenyala Rafael Sánchez Ferlosio, "tal vegada el que sospitem en la seua boca no siga sinó el sabor de l'íntima i tenebrosa complaença amb el fatal". L'anomenat pensament únic crida a admetre la globalització capitalista neoliberal, com a irreversible, des del sindicalisme internacional no obstant això se'ns convida a identificar als actors de l'actual globalització, a conéixer les conseqüències de les seues polítiques i en la mesura que siguen nocives per a les condicions de vida i treball de les persones se'ns convida a combatre-les. Aquesta és la comesa fonamental de l'Observatori del Treball en la Globalització, "empunyar l'espasa de la responsabilitat del possible" davant del suposadament irreversible, inevitable, inexorable de l'actual model econòmic i social. En aquesta tasca hi ha molts col·lectius, associacions, moviments socials i sindicats; donar-los a conéixer i presentar les seues alternatives també és la nostra tasca.
Rebutgem la globalització neoliberal que promou un sistema de creixement econòmic amoral que no té en compte les necessitats humanes.
Rebutgem la globalització que no permet guanyar-se la vida dignament.
Impedint a molts treballadors i treballadores aportar riquesa real i benestar material a la majoria.
L’atur mundial ascendirà a 215 milions de persones en l’any 2015 – de 200 milions en l’any 2013- a causa de la recessió i al creixement lent en les regions avançades. Les taxes d’atur són significativament superiors per a aquells treballadors i treballadores més vulnerables com els joves i les joves. Es calcula que en l’any 2013 hi ha 73 milions de joves aturats/ades (Informe de l’OIT tendències mundials de l'ocupació juvenil 2013 - Una generació en perill).
Més del 40% dels treballadors i de les treballadores en dues terceres parts dels països emergents i en desenvolupament estan ocupats en l'economia informal. A l'Àfrica subsahariana aqueix percentatge engloba el 80%. Aquests treballadors i treballadores de l'economia informal queden exclosos de la protecció legal, és a dir, es veuen completament despullats dels seus drets fonamentals com a treballadors (Central Sindical Internacional. Països en situació de risc. Violacions dels drets sindicals 2013).
Hi ha més de 168 milions de xiquets/es treballadors i treballadores al món. La regió d'Àsia i del Pacífic contínua registrant el major nombre de xiquets i xiquetes treballadors (78 milions o el 9,3% de la població infantil) encara que l'Àfrica subsahariana contínua sent la regió amb la més alta incidència de treball infantil (59 milions, més del 21%). (Organització Internacional del Treball (OIT) 2013: www.ilo.org).
Rebutgem la que anteposa l'especulació a la producció.
En 4 dies de transferències bancàries internacionals per transacció de divises es manipula més diners que l'economia mundial en un mes.
Sobre els aproximadament 1.500 miliards de dòlars que representen les transaccions financeres diàries a escala mundial solament l’1% està dedicat a la creació de riqueses noves, la resta és de naturalesa especulativa.
Les inversions estrangeres, que s'han multiplicat per cinc en els últims anys, són volàtils en un 85% dels casos.
Rebutgem la globalització que reprodueix i agreuja les desigualtats de gènere.
Aquella que es vana d'oferir noves oportunitats d'ocupació per a més dones als països del Sud però no diu que aquestes seran en condicions d'explotació: inestables, sous ínfims, incomptable nombre d'hores, sense possibilitat de sindicalitzar-se…
Aquella que privatitza serveis públics exigint un increment del treball no remunerat de les dones per a pal·liar els seus efectes augmentant així la doble/triple jornada d'aquestes.
Aquella que invisibilitza el treball de reproducció i cures de les dones, ocultant la dependència del sistema capitalista neoliberal d'aquest treball, per a així poder externalitzar part dels costos de la producció cap a l'esfera domèstica.
En definitiva, rebutgem aquella globalització que es construeix sobre la base de la sobreexplotació del temps, el treball i la salut de les dones.
Rebutgem la que afavoreix l'enriquiment d'uns/unes pocs/poques a costa de molts/es.
Segons Nacions Unides, un 20 per cent de la població mundial, l'equivalent a 1.320 milions de persones, concentra a les seues mans el 82 per cent de la riquesa al món. Mentre, les més pobres -mil milions de persones-, sobreviuen amb prou feines amb l'1,4 per cent de la riquesa mundial. 1.215 milions de persones al món sobreviuen amb menys d'1,25 dòlars al dia. A Àfrica subsahariana, quasi la meitat de la seua població, el 48%, sobreviu amb menys d'1,25$ al dia (Banc Mundial 2013 http://datos.bancomundial.org).
Les fortunes personals de tres persones sumen el mateix que el PIB dels 48 països més pobres.
La producció anterior al capitalisme tenia el límit en la satisfacció de les necessitats; la producció capitalista cerca produir valor de canvi, incrementar el guany sense cap límit.
Rebutgem la que creu en el mercat com a igualador social, perquè no permet satisfer les necessitats mínimes de la majoria.
El mercat no és un espai on els individus podem concórrer lliurement, sinó que està ocupat i manipulat.
Les grans corporacions multinacionals controlen un 70% del comerç mundial.
Les regles del comerç han estat marcades pels interessos de les grans potències econòmiques que han sotmés a un intercanvi desigual els productes procedents del Sud. Es força la liberalització dels mercats pobres però es protegeix els rics, el tèxtil o l'agricultura són un exemple clar.
Rebutgem la globalització que ataca la democràcia.
El govern de l'economia es fonamenta en el desengany polític provocat per la contínua agressió del món econòmic a la ciutadania.
Ens trobem en el paradís dels accionistes. En les grans institucions internacionals vota qui posseeix una democràcia censatària que manté la concentració del poder i dels diners a poques mans.
Les multinacionals i les institucions financeres internacionals arremeten contra les democràcies nacionals / ja que forcen canvis socials transcendentals per als estats al marge dels ciutadans.
En aquest paradís dels accionistes el ciutadà perd la confiança en els espais polítics cosa que provoca el sorgiment d'actituds neofeixistes i autoritàries.
Quan tot Europa planteja un vot social, polítiques monetaristes provoquen que la ciutadania deixe de creure en la política que pot optar per un individualisme, egoista, a un campe qui puga; que no ens equivoquem convé a l’hegemonització del capitalisme neoliberal.