Conseqüències de la globalització al món laboral
Quatre grans bretxes es donen quant al TREBALL DECENT al món, segons indica l’OIT:
La bretxa de l'ocupació
Hi ha 180 milions de persones visiblement aturades al món. Darrere d'aquesta estadística pura i freda hi ha un mar de misèria humana i de potencial malgastat. Aquesta xifra global no tradueix la vertadera magnitud de la tragèdia de la qual són víctimes famílies senceres.
Si considerem les persones subocupades, la xifra es dispara a almenys mil milions. De cada 100 treballadors i treballadores de tot el món, sis estan totalment aturats d'acord amb la definició oficial de l’OIT, i altres 16 no poden guanyar prou perquè la seua família puga superar el llindar mínim de pobresa d'un dòlar per dia i per persona. Aquests últims són els més pobres entre els treballadors i treballadores pobres. Molts altres treballen llargues jornades amb poca productivitat, tenen ocupacions ocasionals o precàries, o queden exclosos de la força de treball sense que se’ls comptabilitze com a aturats.
Tots els països, desenvolupats i en desenvolupament, tenen els seus treballadors i treballadores pobres. A Suïssa, entren en aquesta categoria 250.000 treballadors i treballadores. La magnitud del problema és sorprenent. Segons l'Informe sobre l'ocupació en el món d'enguany, es calcula que es necessitaran 500 milions de noves ocupacions en els pròxims deu anys tan sols per a absorbir els nous ingressos en el mercat de treball i influir un poc en l’atur.
La bretxa dels drets
La denegació del dret a la llibertat sindical i d'associació i la incidència del treball forçós i del treball infantil i la discriminació segueixen afectant al món d'avui. Hi ha 168 milions de xiquets i xiquetes que treballen a tot el món. D'altra banda, les investigacions en curs en l'Institut Internacional d'Estudis Laborals indiquen que aproximadament dos països de cada cinc tenen seriosos o greus problemes en relació amb la llibertat sindical.
La bretxa de la protecció
Tan sols un 20 per cent dels treballadors i de les treballadores de tot el món estan emparats per una protecció social realment adequada. Mentrestant, 3.000 persones moren cada dia com a conseqüència d'accidents del treball o malalties professionals.
Els ràpids canvis de l'economia globalitzada, que engendren pressions competitives cada vegada majors i redueixen la seguretat de l'ocupació, han creat noves incerteses en el món del treball. I això té diversos efectes secundaris negatius. En els sectors de baixos ingressos, per exemple, pot posar en perill la seguretat dels ingressos bàsics. En els sectors d'ingressos més alts, s'observa amb freqüència un augment de l'ansietat, la depressió i l'esgotament en el lloc de treball. Actualment, es perden als Estats Units 200 milions de dies de treball per any com a resultat de depressions relacionades amb el treball.
La seguretat bàsica per a tots en diferents contextos de desenvolupament és fonamental tant per a la justícia social com per al dinamisme econòmic, i resulta essencial perquè la gent puga utilitzar al màxim les seues capacitats.
La bretxa del diàleg social
Hi ha un «dèficit de representació» en el món del treball, a causa que, amb freqüència i per diverses raons, els treballadors i treballadores i els ocupadors no s'han organitzat per a fer sentir la seua veu.
Els treballadors i les treballadores agrícoles, domèstics, del sector públic i les persones migrants s'enfronten sovint amb obstacles específics a la llibertat sindical. També s'impedeix el diàleg social en les zones franques industrials (ZFI), en les quals treballen uns 27 milions de treballadors i treballadores a tot el món.
A tot arreu, els treballadors i les treballadores i ocupadors de l'economia informal estan exclosos del diàleg tripartit, o bé hi tenen una representació insuficient. Fins i tot quan estan organitzats, la falta de mecanismes institucionals pot impedir igualment el diàleg.
En els períodes bons, l'organització no sembla necessària; en els períodes roïns, se la troba molt a faltar. En altres paraules, la cultura del diàleg està estesa de manera desigual de llarg a llarg del món.
No podem oblidar a més, que aquestes quatre bretxes, estan travessades per la bretxa de gènere.