Motius per a la seua vigilància
No suporta cap garantia democràtica mentre que acumula els tres poders d'un Estat: executiu, legislatiu i judicial.
L'OMC ha establit un règim jurídic obligatori. Els països que ingressen en l'OMC es comprometen a respectar totes les seues normes i només poden evitar que aquestes s'apliquen amb el consentiment unànime de tots els seus membres. En el cas de falta de consens, es posa en marxa el que es coneix com a consens negatiu, un grup d'experts elabora un informe que si no té l'oposició de tots els països, és adoptat automàticament.
Quan es produeix un conflicte comercial entre dos països, el conflicte es dirimeix en l'òrgan de resolució de controvèrsies, que amb poder executiu i judicial, imposa sancions i crea la seua pròpia legislació. Per a la resolució dels litigis es crea un panell (comité d'experts). Aquest grup es reuneix a porta tancada, les seues decisions són molt ràpides i, sobretot, inapel·lables i estan molt condicionades per lobbys.
Provoca un empobriment dels treballadors i de les treballadores dels països del Sud.
La missió de l'OMC, és assegurar que els corrents comercials circulen amb la màxima facilitat, previsibilitat i llibertat possible. A pesar que entre els seus principis es troba la no discriminació comercial, i fins i tot afavorir els països del Sud, l'intercanvi desigual es manté, i d'altra banda, mentre que els països més rics mantenen els seus mercats tancats a la competència de productes del Sud, els països del Sud són forçats a l'obertura.
L'OMC s'ha caracteritzat per les reunions de grups autoseleccionats per a negociar en privat.
El Mecanisme d'Examen de les Polítiques Comercials (MEPC), que examina els resultats econòmics dels països per a assegurar el seu compliment amb les obligacions de l'OMC, és revisat cada dos anys pels països de l’anomenada “Quadrilateral” (Estats Units, Canadà, la Unió Europea i Japó); hi ha un grup de 16 països en desenvolupament que ho fa cada quatre anys; i tots els altres membres cada sis anys.
Dels 170 recursos presentats davant l'òrgan de resolució de controvèrsies, 50 els ha interposat Estats Units apel·lant a la liberalització per penetrar mercats de tercers països.
Els països més empobrits no tenen capacitat ni econòmica ni tècnica per a presentar una queixa davant l'òrgan de resolució de controvèrsies i la gran majoria de les resolucions donen la raó a països que presenta la demanda. Un país del Sud hauria de gastar 150 milions de dòlars per complir amb les exigències de només tres dels acords de l'OMC, xifra que supera el pressupost anual de molts d'aquests.
No privilegia els estàndards laborals ni mediambientals
L'OMC mai ha resolt cap disputa comercial, que haja afavorit la defensa d'estàndards mediambientals o de drets laborals: d'exemple queda la rebaixa de les legislacions mediambientals, que han comportat moltes de les seues resolucions.
Servisca també d'exemple la supressió de qualsevol obstacle a la comercialització de productes modificats genèticament, que va provocar que l'OMC fallara contra la UE forçant-la a obrir els mercats a la carn de boví engreixat amb hormones artificials, dictant per aquest motiu sancions comercials contra la UE de $116,8 (prop de 18 mil milions de pessetes).
La liberalització comporta també el denominat "dúmping social". Els països competeixen entre ells per afavorir la implantació en el seu territori de les multinacionals, a través de mecanismes com ara la reducció de drets sindicals i socials.
L'OMC afavoreix la privatització dels serveis públics i la mercantilització de la vida.
Les patents: El GATT únicament controlava el comerç de béns, no obstant això l'OMC legisla sobre nous aspectes com els drets de propietat intel·lectual cosa que ha permés a empreses transnacionals biotecnològiques fer-se amb la propietat d'éssers vius (animals o vegetals) a través de la seqüenciació de l'ADN.
També amplia les seues competències al comerç de serveis; l'Acord general sobre comerç de serveis (AGCS) ha significat la possibilitat de comerciar amb serveis com la salut, l'educació i el medi ambient, possibilitant la privatització del que fins ara s'ha considerat que eren serveis públics.
Atés el paper que exerceix l'OMC, el sindicalisme internacional agrupat en Sindicats Mundials realitza un seguiment continu de les polítiques i del funcionament d'aquesta organització.