Responsabilitat social
Què és la Responsabilitat Social Empresarial (RSE)?
Si prenem la definició del Llibre verd de la Unió Europea sobre responsabilitat social de les empreses:
“Aquest concepte s'entén com la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals en les seues operacions comercials i les seues relacions amb els seus interlocutors. (...)
No obstant això, la responsabilitat social de les empreses no s'ha de considerar substitutiva de la reglamentació o legislació sobre drets socials o normes mediambientals, ni permet tampoc esbiaixar l'elaboració de noves normes apropiades. Als països que manquen d’aquestes reglamentacions, els esforços s'haurien de centrar en la instauració del marc legislatiu o reglamentari adequat a fi de definir un entorn uniforme a partir del qual desenvolupar pràctiques socialment responsables.”
Motius per a l'Observació de la RSE per part de les organitzacions sindicals
Permet a les empreses presentar-se com a benefactores socials
El màxim risc que es corre amb la responsabilitat social és la voluntat d'hegemonia que es trasllueix per part de les EMN que intentar substituir la funció normativa d'Estat i els acords d'eficàcia directa subscrits pels interlocutors socials d'àmbit supranacional.
Tal com assenyala la Fundació Empresa i Societat impulsora de la RSE a Espanya per a les empreses es tracta “d’anar més enllà de l'activitat econòmica tradicional i, exercint el seu protagonisme, el seu prestigi i la seua capacitat de lideratge contribuir al benestar, complir la norma, comprometre's èticament, respectar el medi ambient i donar suport a projectes socials”.
Imposen una legislació suau davant la incapacitat dels estats de controlar-les
Les empreses transnacionals davant la incapacitat dels governs de controlar-la, plantegen com a alternativa la responsabilitat social com una espècie de legislació suau (soft law).
Les reglamentacions i regulacions privades, codis de conducta voluntaris que representen la RSE manquen de tres elements essencials que caracteritzen les normes jurídiques:
- Que es presumeix que expressen la voluntat de la ciutadania atés que emanen de les institucions que la representen.
- Que són obligatòries per a tots.
- Que la seua violació o incompliment implica una sanció emanada d'una jurisdicció judicial o administrativa.
Pot representar una eixida fàcil davant la indignació de l'opinió pública
Respon a un intent per part de les empreses de netejar la seua imatge davant els consumidors cada vegada més informats de les violacions dels drets humans i la degradació mediambiental que ocasionen aquestes empreses.
Pot tractar-se per tant d'un exercici de relacions públiques mitjançant el qual les empreses procuren evitar la publicitat negativa que danya la seua imatge de marca i que amb la RSE poden revertir en un avantatge competitiu.
La paradoxa que les empreses declaren voluntari el compliment de deures internacionalment reconeguts
Les empreses de manera unilateral proclamen voluntàries normes, pel compliment de les quals hagueren de vetllar els estats fins a aconseguir encausar penalment les empreses que les violen.
La seua indefinició
No necessàriament les declaracions de les empreses van vinculades a mecanismes de control o supervisió fiables, ni en tots els casos es té prevista cap funció per als interlocutors socials, i menys per als sindicats; no està clar qui supervisa, ni si es farà a través d’auditories internes o externes, a través d’ONG o dels sindicats, o d'empreses contractades. Casos com els d’Enron fan témer el pitjor.
Què RSE defensa el moviment sindical?
La CES considera que “solament la negociació i la legislació són capaces de garantir d'una manera duradora els drets dels treballadors i ciutadans.” Per aquest motiu manté que les accions de RSE “han de basar-se en la llei i/o en els convenis col·lectius. En un procés de transició, es poden elaborar codis de conducta, cartes i etiquetes en la mesura en què els procediments de control i d'avaluació s'establisquen clarament amb els actors legítims i representatius. Aquests instruments transitoris no poden substituir una necessària regulació establida per les instàncies internacionals -OMC, OIT, OCDE, Consell d'Europa, Unió Europea...- i nacionals:”
La CES adverteix també que “la tendència reflecteix la reducció del paper de les autoritats públiques, amb la promoció de la coordinació oberta, de la legislació blana o flexible, de les avaluacions comparatives en detriment de la regulació.”
CES finalment que “cal acabar amb la il·lusió que el mètode "voluntari" i "exemplar" d'algunes empreses més o menys virtuoses serà suficient per a fer progressar la responsabilitat social i mediambiental de les empreses, fins i tot les que estan als països en vies de desenvolupament”.
El moviment sindical té clar que el seu paper és d'una banda imposar unes condicions mínimes als codis que subscriuen les multinacionals i que respecten les Normes fonamentals del treball arreplegades en la Declaració del 98 de l’OIT.
D'altra banda que els acords han de ser subscrits amb caràcter vinculant amb els representants dels treballadors i treballadores.