Sindicalisme Internacional
El sindicalisme internacional representat pels sindicats mundials considera que una major internacionalització de l'economia pot traduir-se en una generalització d'oportunitats, però que aquestes només podran fer-se efectives si la internacionalització de l'economia és governada políticament per representants de la ciutadania triats/ades democràticament.
Fins ara, per contra, en la mesura que la internacionalització de l'economia amb prou feines ha sigut regulada políticament, la globalització està comportant que convisquen l'increment de la riquesa, l'augment de les desigualtats i el manteniment, i fins i tot augment, de la població amb condicions de vida precàries. I, específicament en l'àmbit laboral, està comportant l'increment de l'atur i de la precarietat laboral. S'exerceix pressió sobre els governs perquè progressivament abdiquen del seu paper. Un sistema nacional centralitzat amb polítiques socials i econòmiques ajudava a crear un grau de justícia social i equitat econòmica. En aquest moment aqueix enfocament amb base nacional pateix una gran pressió. A causa del menor paper de les institucions nacionals s'ha produït un cert gir cap a l’àmbit mundial però sense un marc internacional ni institucions que puguen ocupar-se amb eficàcia de qüestions relatives a la justícia i l'equitat.
L'aposta de sindicats mundials davant la globalització consisteix a aconseguir que tinga una major dimensió social. Això és, que els beneficis que puga comportar la internacionalització de l'economia es dirigisquen fonamentalment a eradicar la pobresa i, en tot cas, es distribuïsquen de manera més equitativa.
Per aconseguir-ho s'aposta fonamentalment, d'una banda, per conquistar drets i fixar normes laborals i, d’una altra, per avançar en la construcció d'un marc internacional que faça possible la justícia social.
La conquesta de drets laborals i l'establiment de normes que regulen el treball -fonamentalment a través de l'Organització Internacional del Treball- qüestiona frontalment el plantejament neoliberal que el treball és una mercaderia més i que, com a tal, ha d'estar regulat per la lògica del mercat. En un segon moment, amb l'exigència del compliment de drets i normes, se cerca fer efectiva l'extensió del treball amb drets -el treball decent-, començant per la globalització del compliment de les normes fonamentals del treball.
Per la seua banda, la construcció d'un marc internacional per a la justícia social estableix diferents línies d'actuació.
La democratització de la globalització, entesa com la regulació política de l'economia mundial per representants de la ciutadania democràticament triats/ades. Per això, s'advoca per la transformació de les institucions internacionals -globals (ONU...), financeres (BM, FMI...), comercials (OMC...)...- en institucions democràtiques amb majors competències que les actuals, de manera que es possibilite la governabilitat mundial i el desenvolupament de polítiques econòmiques, socials... concertades amb les organitzacions sindicals internacionals, dirigides a aconseguir una major justícia social.
L'aprovació de regulacions internacionals dirigides a estendre el treball decent -començant pel compliment de les NFT-. Fonamentalment, mitjançant les anomenades clàusules socials -condicions en els acords comercials (en el marc de l'OMC, entre blocs regionals o països...), d'inversió, de cooperació i d'integració regional (MERCOSUR...) orientades a garantir la coherència entre aquests acords i les normes de l’OIT-.
L'aposta pel desenvolupament de relacions laborals de caràcter internacional mitjançant diferents fórmules (comités d'empresa internacionals, acords entre transnacionals o patronals sectorials internacionals i federacions sindicals internacionals, incidència sindical en RSE...) amb les quals se cerca donar resposta a les noves realitats laborals derivades de la globalització, iniciant un procés que desemboque en unes autèntiques relacions laborals de caràcter internacional.